Àngel Burgas, "Noel et busca"

 

Fitxa de lectura

Títol: Noel et busca

Autor: Àngel Burgas

Personatges principals: Enric, Unai, Laura i Fran.

216p.

L'Enric es desvetlla en una habitació d'hospital amb tot el cos completament adolorit i amb una forta amnèsia. A més a més, no porta cap tipus de documentació i cap familiar ha denunciat la seva desaparició, motiu pel qual es fa encara més difícil la identificació. Tanmateix, sembla que hi ha algú que sí que el coneix, és l'Unai, el seu company de pis. La situació es complica quan s'adona que està custodiat per la policia i que l'havien trobat dins d'un cotxe estavellat ple de droga i amb quatre persones més, les quals no han sobreviscut. 

Aquest és l'inici d'una novel·la amb la qual l'Àngel Burgas (Figueres, 1965) ens farà reflexionar sobre si les persones podem canviar, encara que hàgim comès la major de les atrocitats. Val a dir que la intriga es manté fins a l'últim moment i en cada capítol coneixerem noves dades sobre el passat dels personatges principals de l'obra. 

És un thriller que es pot treballar amb alumnat de segon cicle d'ESO i els permetrà apropar-se a aquest gènere ja que de ben segur els atraparà i no podran deixar de llegir fins al final. 

Eloy Moreno, "Invisible"

Ficha de lectura

 

Autor: Eloy Moreno

 

Título: Invisible

 

Personajes principales: Esta obra ofrece pocos nombres propios para sus personajes. En el caso del protagonista, se nos presenta con múltiples seudónimos, de los que destacaremos dos, "invisible" y "exinvisible". Aquellos cuyos nombres se mencionan son Luna, hermana del protagonista, y Kiri y Zaro, los mejores amigos del protagonista.

 

299 pp.

Nota: ⭐⭐⭐⭐⭐

Esta es una novela diferente, no por su trama central, sino por su estructura y, sobre todo, por cómo trata el tema del acoso entre los jóvenes.

En cuanto a estructura, hay que destacar, principalmente, la cantidad de voces que aparecen en ella, casi siempre en primera persona. De esta forma, podemos saber cómo se sienten los personajes en cada momento de la historia. Qué piensan, cuáles son sus sentimientos, cuáles son sus miedos... Tal y como se ha apuntado en la ficha de lectura, hay pocos nombres propios, y es que esto no es, en absoluto, necesario para el desarrollo de la trama. No importa cómo se llaman, sino cómo sienten, cómo viven esta experiencia que los cambiará por completo.

En cuanto a la manera en que trata el tema central de la novela, cabe decir que su autor, Eloy Moreno (1976), se caracteriza por la ternura con que describe la relación entre el protagonista y su hermana Luna, o entre este y su amiga Kiri, únicos faros en las tinieblas en que se encuentra. Sin embargo, estremece también la descripción de lo que tiene que vivir y cómo, poco a poco, lo convierte en una experiencia sobrenatural a modo de escudo contra lo que está sufriendo.

He de decir que me siento profundamente agradecido al autor por haber expuesto, en esta novela, una situación que muchos hemos vivido y que muchos aún ocultan. Es por esta razón por la que considero que es una muy buena obra para trabajar en cualquier etapa de secundaria, ya que puede ayudar a muchos chicos a exteriorizar lo que están pasando e incluso puede servir para prevenir posibles situaciones de acoso.

Valerio Massimo Manfredi, "Aléxandros. El hijo del sueño"

Ficha de lectura

Autor: Valerio Massimo Manfredi

Título: Aléxandros. El hijo del sueño

Personajes principales: Alejandro, Filipo, Olimpia, Aristóteles, la cuadrilla de Alejandro, Cleopatra, Alejandro de Epiro.

305 pp.

Después de reseñar una novela de ciencia ficción, una policíaca, una distópica y, finalmente, una de fantasía, esta vez me he decantado por una novela histórica. En este caso, se trata de la relectura de una obra que leí hace unos años y que corresponde a la primera novela de una trilogía que tengo pendiente de terminar. 

Esta es Aléxandros. El hijo del sueño del historiador y arqueólogo italiano Valerio Massimo Manfredi (1942). En esta primera entrega, el autor nos presenta los orígenes del célebre conquistador macedonio, desde su concepción casi divina, hasta la muerte de su padre, el rey Filipo, y el inicio de su empresa en Asia. Puesto que se trata de una novela histórica, y por tanto pretende ser lo más fidedigna posible, se nos presenta la cara más humana de este soberano y, en ningún caso, se tiende a la idealización, a excepción de la anécdota del inicio. Así pues, Valerio Massimo Manfredi nos habla de un carácter de doble naturaleza en el que convivían "una exquisita cultura e insaciable curiosidad" con otra que correspondería a la de un "guerrero furioso y bárbaro" (pp. 99-100). Es interesante también la caracterización de Filipo, ya que en general es presentado como un rey despiadado que solo quiere guerrear, pero en esta novela se expone también su lado más tierno, como es el trato que dispensa a su hijo Alejandro: abrazos, cumplidos, consideraciones... (por ejemplo en la p. 115). Cabe destacar también la cantidad de fragmentos dedicados a las cuestiones políticas que encontramos en esta obra, embajadas, decisiones del alto mando (rey y generales), concertación de matrimonios, intrigas palaciegas... Un claro ejemplo de esto lo encontramos en el capítulo 22.

Esta es una novela amena que rehuye el lenguaje arcaizante y específico e intenta acercar, al gran público, la figura de este personaje que tanta repercusión ha tenido en la cultura occidental a partir de un registro más coloquial. Sin embargo, se trata de una novela que, de llevarla al aula, debería recomendarse a los niveles más avanzados, a saber, a partir de 4.º de la ESO, ya que en ocasiones es demasiado explícita en la descripción de batallas o de encuentros amorosos.

Ursula K. Le Guin, "Un mag de Terramar"

Fitxa de lectura

Autora: Ursula K. Le Guin (Blanca Busquets, traductora).


Títol: Un mag de Terramar.

Personatges principals: Esparver / Duny / Ged, Veça / Estarriol, Ogion i l'ombra.

213 p.

En Duny, més conegut amb el nom d'Esperver, és un noi orfe de mare des de ben petit i criat pel seu pare, bronzer d'ofici, i per la seva tieta a la petita població de Deu Verns, a l'illa de Gont, dins de l'arxipèlag de Terramar.

Des de ben petit, en Duny desmostra grans habilitats en el domini de la màgia, de manera que la seva tieta, que és bruixa, decideix ensenyar-li'n tot el que sap. En un moment determinat, l'illa de Gont és atacada pels karguesos, un poble guerrer que viu del pillatge i de la pirateria. Quan un grup d'aquests karguesos s'acosta al poble, en Duny els llança un conjur de boira que confon i foragita els atacants. Tanmateix, aquest sortilegi debilita el noi i fa que s'esvaneixi. Entre tots i, principalment, la seva tieta intenten guarir-lo, però no és fins que arriba Ogion, fetiller de Re Albi, un altre poble de l'illa, que aconsegueixen que recobri el coneixement. Quan el noi es recupera, el bruixot demana concedir-li el nom vertader (aquest serà Ged) i demana també endur-se'l per tal d'ensenyar-li les seves habilitats com a mag.

En Ged s'està un temps vivint amb el seu nou mestre, però arriba un moment en què considera que els avenços que fa en l'aprenentatge de les arts màgiques són molt lents i Ogion li proposa anar a l'illa de Roke, seu de l'escola de mags més prestigiosa de Terramar. És allà on aprendrà tot sobre la bruixeria, és on coneixerà el seu millor amic, en Veça, i cometrà l'error més greu de tota la trama, fer venir una ombra del món de la foscor. Aquest és el nus de la història i la lluita contra aquesta ombra en serà la trama principal. Aquest és un conflicte intern que ofereix l'oportunitat al protagonista d'afrontar les seves pors i així poder créixer.

Amb aquesta novel·la (la primera d'aquesta saga), Ursula K. Le Guin (1929-2018) ens transporta a un món de fantasia en el qual hi regna una màgia vinculada estretament amb la terra i que, per a dominar-la, cal tenir un gran coneixement del nom de les coses, altrament dit, es tracta d'una màgia que es desenvolupa a través de les paraules. Aquesta característica ens connecta amb la màgia que ens descriu J. R. R. Tolkien en la seva obra. 

La societat que presenta Le Guin és semblant a la que podríem trobar a l'edat del bronze o a començaments de la del ferro. Terramar és un conjunt de petites illes que es troben a poca distància les unes de les altres i en què els humans hi viuen agrupats en petites poblacions, la majoria de les quals es dedica a la pesca. 

Aquesta és una novel·la apta tant per a lectors més joves, com per a lectors adults. Quant als joves, preferiblement a partir dels catorze anys, els poden atreure les semblances que presenta amb obres tan conegudes pel gran públic com El Senyor dels Anells o la saga de Harry Potter. Així doncs, és una obra excel·lent per tal d'endinsar-los en les novel·les de fantasia o perquè descobreixin una obra diferent a les que ja poden haver llegit d'aquest mateix gènere.

James Oliver Curwood, "Kazan, el gos llop"

Fitxa de lectura

Autor: James Oliver Curwood (Josep-Francesc Delgado, traductor)

Títol: Kazan, el gos llop

Personatges principals: Kazan i Lloba Grisa

282 p.

Kazan és un gos mestís, barreja de husky i de llop, que ha viscut molt de temps amb l'home tirant dels trineus. L'experiència de Kazan amb l'home no és gens bona i aquesta és la causa per la qual una nit s'escapa i s'endinsa en les pregoneses dels boscos de l'Amèrica del Nord. Allà, el seu instint salvatge, herència de la seva meitat de llop, el farà acostar-se a una llopada en la qual coneixerà Lloba Grisa, una jove lloba que l'acompanyarà en el seu periple pels boscos boreals.

Aquesta novel·la, escrita per James Oliver Curwood (1878-1922), ens trasllada a un món salvatge de la mà d'un protagonista captivador, en Kazan. Durant aquest viatge, ens adonarem de com aquesta dualitat present a la sang del gos llop s'estén a tot arreu. Kazan sempre ha viscut entre els humans, però se sent atret pel món salvatge; Kazan odia l'home, però també serà capaç de tolerar-lo i, fins i tot, d'estimar-lo (concretament una dona, la Joana, i la filla d'aquesta); amb ell ens adonarem de com és de bella i de cruel la natura i, gràcies a ell, coneixerem persones nobles que l'estimaran i l'ajudaran, i d'altres que mostraran el seu costat més malvat. Aquesta obra és, abans de res, una oda al món salvatge d'Amèrica del Nord i una crida perquè no es perdi, fet que ja s'estava produint durant la publicació de la novel·la.

Kazan, el gos llop, tot i que no és una novel·la escrita expressament per a un lector juvenil, pot llegir-se en qualsevol etapa de l'ensenyament secundari, però per la llargària i la complexitat o duresa d'alguns passatges, és preferible llegir-la a segon cicle. La novel·la ens donarà peu a parlar de molts temes relacionats amb el nostre temps: l'expansió de l'ésser humà en detriment de les altres espècies, l'ocupació d'hàbitats, l'extició d'animals i plantes, fins arribar a qüestions més globals com el canvi climàtic.

David Cirici, "L'esquelet de la balena"

Fitxa de lectura

Autor: David Cirici

Títol: L'esquelet de la balena

Personatges principals: Arcadi, Jordi, Marta, Júlia i Jonàs/Dátil

162 p.

Un grup de nois es troba tancat en una escola al bell mig de la muntanya. El més curiós és que aquesta és completament domòtica. Està tot automatitzat i controlat: des de l'elaboració dels àpats, passant per les dutxes, fins a l'horari d'obertura de les portes de les diferents sales (aula, biblioteca, menjador…) o les tovalloles i la roba que han d'utilitzar cada dia. No tenen cap contacte directe amb els adults; el professorat es projecta a l'aula en forma d'hologrames. Tanmateix, tot això canvia quan comencen a aparèixer certs errors en el sistema que controla l'escola, la qual cosa provoca que els nois es facin preguntes sobre el funcionament de l'escola i sobre el que hi ha més enllà. Això els porta, per exemple, a accedir a la zona de la cuina, abans restringida, i d'aquí a la sala des d'on es programen les classes. Més endavant, en una de les sortides que fan durant la classe d'Educació Física, coneixeran unes noies que estan internes en una altra escola. 

D'aquesta manera, David Cirici (Barcelona, 1954) ens transporta a un món distòpic en el qual els nens i les nenes viuen aïllats de la resta de la societat en escoles que els abasteixen de tot allò que necessiten. Tot relatat en la veu en primera persona del protagonista de la novel·la, Jonàs, conegut amb el sobrenom de Dàtil. Si bé la idea és interessant, trobo que no està ben explicat per què ells viuen així i què ha passat realment perquè s'hagi arribat a aquesta situació. 

Aquesta obra pot llegir-se en qualsevol nivell de l'ESO, però potser és més adient per al primer cicle. És una lectura que si és ben acollida, pot ajudar a introduir l'alumnat en aquest gènere i que, més tard, llegeixi distòpies clàssiques com Un món feliç d'Aldous Huxley o 1984 de George Orwell. A més a més, pot comparar-se amb novel·les (i pel·lícules) que probablement hagin llegit (o vist) com són Els jocs de la fam de Suzanne Collins o la saga Divergent de Veronica Roth.

Pau Joan Hernàndez, "El mussol i la forca"

Fitxa de lectura

Autor: Pau Joan Hernàndez.

Títol: El mussol i la forca.

Personatges principals: Lara, Rosa, Íngrid, Sònia i Gavroche.

247 p.

La novel·la El mussol i la forca és obra del filòleg barceloní Pau Joan Hernàndez (1967). L'autor ens fa viure tot un seguit d'aventures pel subsòl de la ciutat de Barcelona de la mà dues joves, d'una agent de policia i d'una periodista.

Tot comença quan la Lara, periodista novella d'un diari local, està cobrint el desallotjament d'una casa ocupada al barri de Gràcia. Allà es toparà amb la Rosa, una agent dels Mossos d'Esquada que li insistirà que marxi de la zona perquè estan a punt de produir-se les càrregues policials. Tanmateix, la Lara no obeeix i, fins i tot, entra amb ella dins la casa ocupada. És en aquest moment en què se'ns presenta el misteri que constitueix la trama de la novel·la, a saber, en accedir a la casa, les dues dones es troben que la trentena d'ocupants ha desaparegut, presumiblement per una reixa que condueix a les clavegueres, i que hi ha el dibuix d'un mussol en una de les parets.

Paral·lelament, apareixen en escena dues noies, l'Íngrid i la Sònia. Aquestes estudien batxillerat en un institut de la ciutat i s'entrenen per a competicions d'atletisme per a discapacitats físics. La Sònia és cega de naixement i l'Íngrid, amiga seva des de la infància, competeix amb ella en qualitat de guia. Elles s'introdueixen en la trama principal, després de l'atac que pateix la seva amiga Anna en el magatzem de l'institut que disposa també d'una reixa que connecta amb el clavegueram.

A partir d'aquí, aquestes quatre figures femenines iniciaran tot un seguit d'investigacions per tal d'esclarir el que està passant a l'interior de les clavegueres barcelonines.

Aquesta obra, emmarcada dins del gènere negre, defuig qualsevol tòpic i prejudici i ens ofereix un quadre de protagonistes valentes i decidides que s'enfronten a tota mena de perills i que, totes soles, acaben coneixent un misteri que fa anys que s'amaga dins les profunditats de la ciutat de Barcelona.