martes, 29 de diciembre de 2020

Àngel Burgas, "Noel et busca"

 

Fitxa de lectura


Títol: Noel et busca


Autor: Àngel Burgas


Personatges principals: Enric, Unai, Laura i Fran.


216p.



L'Enric es desvetlla en una habitació d'hospital amb tot el cos completament adolorit i amb una forta amnèsia. A més a més, no porta cap tipus de documentació i cap familiar ha denunciat la seva desaparició, motiu pel qual es fa encara més difícil la identificació. Tanmateix, sembla que hi ha algú que sí que el coneix, és l'Unai, el seu company de pis. La situació es complica quan s'adona que està custodiat per la policia i que l'havien trobat dins d'un cotxe estavellat ple de droga i amb quatre persones més, les quals no han sobreviscut. 



Aquest és l'inici d'una novel·la amb la qual l'Àngel Burgas (Figueres, 1965) ens farà reflexionar sobre si les persones podem canviar, encara que hàgim comès la major de les atrocitats. Val a dir que la intriga es manté fins a l'últim moment i en cada capítol coneixerem noves dades sobre el passat dels personatges principals de l'obra. 



És un thriller que es pot treballar amb alumnat de segon cicle d'ESO i els permetrà apropar-se a aquest gènere ja que de ben segur els atraparà i no podran deixar de llegir fins al final. 

jueves, 30 de julio de 2020

Eloy Moreno, "Invisible"

Ficha de lectura

 

Autor: Eloy Moreno

 

Título: Invisible

 

Personajes principales: Esta obra ofrece pocos nombres propios para sus personajes. En el caso del protagonista, se nos presenta con múltiples seudónimos, de los que destacaremos dos, "invisible" y "exinvisible". Aquellos cuyos nombres se mencionan son Luna, hermana del protagonista, y Kiri y Zaro, los mejores amigos del protagonista.

 

299 pp.


Nota: ⭐⭐⭐⭐⭐




Esta es una novela diferente, no por su trama central, sino por su estructura y, sobre todo, por cómo trata el tema del acoso entre los jóvenes.

En cuanto a estructura, hay que destacar, principalmente, la cantidad de voces que aparecen en ella, casi siempre en primera persona. De esta forma, podemos saber cómo se sienten los personajes en cada momento de la historia. Qué piensan, cuáles son sus sentimientos, cuáles son sus miedos... Tal y como se ha apuntado en la ficha de lectura, hay pocos nombres propios, y es que esto no es, en absoluto, necesario para el desarrollo de la trama. No importa cómo se llaman, sino cómo sienten, cómo viven esta experiencia que los cambiará por completo.

En cuanto a la manera en que trata el tema central de la novela, cabe decir que su autor, Eloy Moreno (1976), se caracteriza por la ternura con que describe la relación entre el protagonista y su hermana Luna, o entre este y su amiga Kiri, únicos faros en las tinieblas en que se encuentra. Sin embargo, estremece también la descripción de lo que tiene que vivir y cómo, poco a poco, lo convierte en una experiencia sobrenatural a modo de escudo contra lo que está sufriendo.


He de decir que me siento profundamente agradecido al autor por haber expuesto, en esta novela, una situación que muchos hemos vivido y que muchos aún ocultan. Es por esta razón por la que considero que es una muy buena obra para trabajar en cualquier etapa de secundaria, ya que puede ayudar a muchos chicos a exteriorizar lo que están pasando e incluso puede servir para prevenir posibles situaciones de acoso.

martes, 2 de junio de 2020

Valerio Massimo Manfredi, "Aléxandros. El hijo del sueño"


Ficha de lectura

Autor: Valerio Massimo Manfredi

Título: Aléxandros. El hijo del sueño


Personajes principales: Alejandro, Filipo, Olimpia, Aristóteles, la cuadrilla de Alejandro, Cleopatra, Alejandro de Epiro.

305 pp.


Después de reseñar una novela de ciencia ficción, una policíaca, una distópica y, finalmente, una de fantasía, esta vez me he decantado por una novela histórica. En este caso, se trata de la relectura de una obra que leí hace unos años y que corresponde a la primera novela de una trilogía que tengo pendiente de terminar. 

Esta es Aléxandros. El hijo del sueño del historiador y arqueólogo italiano Valerio Massimo Manfredi (1942). En esta primera entrega, el autor nos presenta los orígenes del célebre conquistador macedonio, desde su concepción casi divina, hasta la muerte de su padre, el rey Filipo, y el inicio de su empresa en Asia. Puesto que se trata de una novela histórica, y por tanto pretende ser lo más fidedigna posible, se nos presenta la cara más humana de este soberano y, en ningún caso, se tiende a la idealización, a excepción de la anécdota del inicio. Así pues, Valerio Massimo Manfredi nos habla de un carácter de doble naturaleza en el que convivían "una exquisita cultura e insaciable curiosidad" con otra que correspondería a la de un "guerrero furioso y bárbaro" (pp. 99-100). Es interesante también la caracterización de Filipo, ya que en general es presentado como un rey despiadado que solo quiere guerrear, pero en esta novela se expone también su lado más tierno, como es el trato que dispensa a su hijo Alejandro: abrazos, cumplidos, consideraciones... (por ejemplo en la p. 115). Cabe destacar también la cantidad de fragmentos dedicados a las cuestiones políticas que encontramos en esta obra, embajadas, decisiones del alto mando (rey y generales), concertación de matrimonios, intrigas palaciegas... Un claro ejemplo de esto lo encontramos en el capítulo 22.

Esta es una novela amena que rehuye el lenguaje arcaizante y específico e intenta acercar, al gran público, la figura de este personaje que tanta repercusión ha tenido en la cultura occidental a partir de un registro más coloquial. Sin embargo, se trata de una novela que, de llevarla al aula, debería recomendarse a los niveles más avanzados, a saber, a partir de 4.º de la ESO, ya que en ocasiones es demasiado explícita en la descripción de batallas o de encuentros amorosos.

sábado, 23 de mayo de 2020

Ursula K. Le Guin, "Un mag de Terramar"


Fitxa de lectura

Autora: Ursula K. Le Guin (Blanca Busquets, traductora).


Títol: Un mag de Terramar.

Personatges principals: Esparver / Duny / Ged, Veça / Estarriol, Ogion i l'ombra.

213 p.




En Duny, més conegut amb el nom d'Esperver, és un noi orfe de mare des de ben petit i criat pel seu pare, bronzer d'ofici, i per la seva tieta a la petita població de Deu Verns, a l'illa de Gont, dins de l'arxipèlag de Terramar.

Des de ben petit, en Duny desmostra grans habilitats en el domini de la màgia, de manera que la seva tieta, que és bruixa, decideix ensenyar-li'n tot el que sap. En un moment determinat, l'illa de Gont és atacada pels karguesos, un poble guerrer que viu del pillatge i de la pirateria. Quan un grup d'aquests karguesos s'acosta al poble, en Duny els llança un conjur de boira que confon i foragita els atacants. Tanmateix, aquest sortilegi debilita el noi i fa que s'esvaneixi. Entre tots i, principalment, la seva tieta intenten guarir-lo, però no és fins que arriba Ogion, fetiller de Re Albi, un altre poble de l'illa, que aconsegueixen que recobri el coneixement. Quan el noi es recupera, el bruixot demana concedir-li el nom vertader (aquest serà Ged) i demana també endur-se'l per tal d'ensenyar-li les seves habilitats com a mag.

En Ged s'està un temps vivint amb el seu nou mestre, però arriba un moment en què considera que els avenços que fa en l'aprenentatge de les arts màgiques són molt lents i Ogion li proposa anar a l'illa de Roke, seu de l'escola de mags més prestigiosa de Terramar. És allà on aprendrà tot sobre la bruixeria, és on coneixerà el seu millor amic, en Veça, i cometrà l'error més greu de tota la trama, fer venir una ombra del món de la foscor. Aquest és el nus de la història i la lluita contra aquesta ombra en serà la trama principal. Aquest és un conflicte intern que ofereix l'oportunitat al protagonista d'afrontar les seves pors i així poder créixer.

Amb aquesta novel·la (la primera d'aquesta saga), Ursula K. Le Guin (1929-2018) ens transporta a un món de fantasia en el qual hi regna una màgia vinculada estretament amb la terra i que, per a dominar-la, cal tenir un gran coneixement del nom de les coses, altrament dit, es tracta d'una màgia que es desenvolupa a través de les paraules. Aquesta característica ens connecta amb la màgia que ens descriu J. R. R. Tolkien en la seva obra. 

La societat que presenta Le Guin és semblant a la que podríem trobar a l'edat del bronze o a començaments de la del ferro. Terramar és un conjunt de petites illes que es troben a poca distància les unes de les altres i en què els humans hi viuen agrupats en petites poblacions, la majoria de les quals es dedica a la pesca. 

Aquesta és una novel·la apta tant per a lectors més joves, com per a lectors adults. Quant als joves, preferiblement a partir dels catorze anys, els poden atreure les semblances que presenta amb obres tan conegudes pel gran públic com El Senyor dels Anells o la saga de Harry Potter. Així doncs, és una obra excel·lent per tal d'endinsar-los en les novel·les de fantasia o perquè descobreixin una obra diferent a les que ja poden haver llegit d'aquest mateix gènere.

martes, 19 de mayo de 2020

James Oliver Curwood, "Kazan, el gos llop"


Fitxa de lectura

Autor: James Oliver Curwood (Josep-Francesc Delgado, traductor)


Títol: Kazan, el gos llop


Personatges principals: Kazan i Lloba Grisa


282 p.







Kazan és un gos mestís, barreja de husky i de llop, que ha viscut molt de temps amb l'home tirant dels trineus. L'experiència de Kazan amb l'home no és gens bona i aquesta és la causa per la qual una nit s'escapa i s'endinsa en les pregoneses dels boscos de l'Amèrica del Nord. Allà, el seu instint salvatge, herència de la seva meitat de llop, el farà acostar-se a una llopada en la qual coneixerà Lloba Grisa, una jove lloba que l'acompanyarà en el seu periple pels boscos boreals.

Aquesta novel·la, escrita per James Oliver Curwood (1878-1922), ens trasllada a un món salvatge de la mà d'un protagonista captivador, en Kazan. Durant aquest viatge, ens adonarem de com aquesta dualitat present a la sang del gos llop s'estén a tot arreu. Kazan sempre ha viscut entre els humans, però se sent atret pel món salvatge; Kazan odia l'home, però també serà capaç de tolerar-lo i, fins i tot, d'estimar-lo (concretament una dona, la Joana, i la filla d'aquesta); amb ell ens adonarem de com és de bella i de cruel la natura i, gràcies a ell, coneixerem persones nobles que l'estimaran i l'ajudaran, i d'altres que mostraran el seu costat més malvat. Aquesta obra és, abans de res, una oda al món salvatge d'Amèrica del Nord i una crida perquè no es perdi, fet que ja s'estava produint durant la publicació de la novel·la.

Kazan, el gos llop, tot i que no és una novel·la escrita expressament per a un lector juvenil, pot llegir-se en qualsevol etapa de l'ensenyament secundari, però per la llargària i la complexitat o duresa d'alguns passatges, és preferible llegir-la a segon cicle. La novel·la ens donarà peu a parlar de molts temes relacionats amb el nostre temps: l'expansió de l'ésser humà en detriment de les altres espècies, l'ocupació d'hàbitats, l'extició d'animals i plantes, fins arribar a qüestions més globals com el canvi climàtic.