David Cirici, "L'esquelet de la balena"

Fitxa de lectura

Autor: David Cirici

Títol: L'esquelet de la balena

Personatges principals: Arcadi, Jordi, Marta, Júlia i Jonàs/Dátil

162 p.

Un grup de nois es troba tancat en una escola al bell mig de la muntanya. El més curiós és que aquesta és completament domòtica. Està tot automatitzat i controlat: des de l'elaboració dels àpats, passant per les dutxes, fins a l'horari d'obertura de les portes de les diferents sales (aula, biblioteca, menjador…) o les tovalloles i la roba que han d'utilitzar cada dia. No tenen cap contacte directe amb els adults; el professorat es projecta a l'aula en forma d'hologrames. Tanmateix, tot això canvia quan comencen a aparèixer certs errors en el sistema que controla l'escola, la qual cosa provoca que els nois es facin preguntes sobre el funcionament de l'escola i sobre el que hi ha més enllà. Això els porta, per exemple, a accedir a la zona de la cuina, abans restringida, i d'aquí a la sala des d'on es programen les classes. Més endavant, en una de les sortides que fan durant la classe d'Educació Física, coneixeran unes noies que estan internes en una altra escola. 

D'aquesta manera, David Cirici (Barcelona, 1954) ens transporta a un món distòpic en el qual els nens i les nenes viuen aïllats de la resta de la societat en escoles que els abasteixen de tot allò que necessiten. Tot relatat en la veu en primera persona del protagonista de la novel·la, Jonàs, conegut amb el sobrenom de Dàtil. Si bé la idea és interessant, trobo que no està ben explicat per què ells viuen així i què ha passat realment perquè s'hagi arribat a aquesta situació. 

Aquesta obra pot llegir-se en qualsevol nivell de l'ESO, però potser és més adient per al primer cicle. És una lectura que si és ben acollida, pot ajudar a introduir l'alumnat en aquest gènere i que, més tard, llegeixi distòpies clàssiques com Un món feliç d'Aldous Huxley o 1984 de George Orwell. A més a més, pot comparar-se amb novel·les (i pel·lícules) que probablement hagin llegit (o vist) com són Els jocs de la fam de Suzanne Collins o la saga Divergent de Veronica Roth.

Pau Joan Hernàndez, "El mussol i la forca"

Fitxa de lectura

Autor: Pau Joan Hernàndez.

Títol: El mussol i la forca.

Personatges principals: Lara, Rosa, Íngrid, Sònia i Gavroche.

247 p.

La novel·la El mussol i la forca és obra del filòleg barceloní Pau Joan Hernàndez (1967). L'autor ens fa viure tot un seguit d'aventures pel subsòl de la ciutat de Barcelona de la mà dues joves, d'una agent de policia i d'una periodista.

Tot comença quan la Lara, periodista novella d'un diari local, està cobrint el desallotjament d'una casa ocupada al barri de Gràcia. Allà es toparà amb la Rosa, una agent dels Mossos d'Esquada que li insistirà que marxi de la zona perquè estan a punt de produir-se les càrregues policials. Tanmateix, la Lara no obeeix i, fins i tot, entra amb ella dins la casa ocupada. És en aquest moment en què se'ns presenta el misteri que constitueix la trama de la novel·la, a saber, en accedir a la casa, les dues dones es troben que la trentena d'ocupants ha desaparegut, presumiblement per una reixa que condueix a les clavegueres, i que hi ha el dibuix d'un mussol en una de les parets.

Paral·lelament, apareixen en escena dues noies, l'Íngrid i la Sònia. Aquestes estudien batxillerat en un institut de la ciutat i s'entrenen per a competicions d'atletisme per a discapacitats físics. La Sònia és cega de naixement i l'Íngrid, amiga seva des de la infància, competeix amb ella en qualitat de guia. Elles s'introdueixen en la trama principal, després de l'atac que pateix la seva amiga Anna en el magatzem de l'institut que disposa també d'una reixa que connecta amb el clavegueram.

A partir d'aquí, aquestes quatre figures femenines iniciaran tot un seguit d'investigacions per tal d'esclarir el que està passant a l'interior de les clavegueres barcelonines.

Aquesta obra, emmarcada dins del gènere negre, defuig qualsevol tòpic i prejudici i ens ofereix un quadre de protagonistes valentes i decidides que s'enfronten a tota mena de perills i que, totes soles, acaben coneixent un misteri que fa anys que s'amaga dins les profunditats de la ciutat de Barcelona.

Jesús Bonals, "Viatge a l'interior d'un gra d'arena"

Fitxa de lectura.

Autor: Jesús Bonals o Raimon Esplugafreda.

Títol: Viatge a l'interior d'un gra d'arena.

Personatges principals: Andreu, Marina, Just, Esi i el doctor Awato.

218 p.

La novel·la Viatge a l'interior d'un gra d'arena és obra del bagenc Jesús Bonals, conegut també pel pseudònim de Raimon Esplugafreda (Balsareny, 1943). L'autor, matemàtic i docent, ens trasllada a una història en la qual es barreja la ciència, la fantasia i els valors humans.

L'Andreu és fill del doctor Joval, un prestigiós físic que treballa a la universitat. Ell i la seva xicota, la Marina, van al laboratori del doctor per a participar en un nou experiment que pretén descobrir el que es troba a l'interior d'allò més petit que composa el món físic, els àtoms, i, concretament, un àtom de sorra. L'àtom conté un "Sol" al centre i tot d'electrons que giren al voltant com si fossin planetes que orbitarien una estrella. L'electró escollit rep el nom d'EPST005 i a aquest s'hi pot accedir amb una màquina anomenada sincrogamma, la qual empetiteix fins al punt de permetre viatjar a un d'aquells electrons a qualsevol que hi entri. La dada curiosa és la diferència quant al pas del temps entre el nostre pla i el de l'interior de l'àtom:

[…] Durant un segon, aquest electró dona un milió de voltes a l'entorn del nucli, és a dir que un segon nostre equival a un milió d'"anys" en aquest "planeta". […]  (p. 17)

L'Andreu hi va sol dos cops i un tercer cop amb la Marina. En els dos primers viatges hi "mor" congelat i ofegat respectivament, ja que es troba amb un món primitiu en el qual encara no s'han donat les condicions òptimes perquè hi floreixi la vida. En el tercer, quan se suposa que ja han passat mil milions d'anys des del segon viatge, l'Andreu i la Marina contemplen un lloc completament diferent. Hi ha tant vida animal com vegetal. Tanmateix, un error del doctor Joval els obligarà a quedar-se dos-cents anys en aquell electró (dues deumil·lèsimes de segon a la Terra). Això els permetrà tenir descendència i, fins i tot, crear una societat, ja que el temps els passa més lentament que als qui neixen dins de l'àtom. 

Tot i que una part de la trama transcorre durant aquest viatge, la més important és la que té lloc durant el quart i últim viatge de l'Andreu. Aquest el fa amb el seu besnet Just qui, després de viatjar sense voler a la Terra amb l'Andreu i la Marina, decideix tornar al seu "planeta". Quan hi arriben, es troben amb una societat que ha avançat molt tecnològicament i que s'assembla, en molts aspectes, a de la Terra (una de les grans diferències seria el fet que els automòbils leviten), amb una situació política que recorda la que es va viure durant la Guerra Freda. 

Les aventures que tindran a EPST005 permeten parlar i debatre sobre molts temes: les conseqüències dels conflictes bèl·lics, el racisme, l'evolució de les espècies i de les societats, l'evolució de les llengües i la condició humana (l'ésser humà és com és per naturalesa o s'hi fa?), entre d'altres. És per això que, tot i que al llibre li calen més pàgines per tal d'aprofundir en alguns aspectes de la trama, és una bona lectura per fer a l'aula (1r o 2n d'ESO) ja que, a més a més, hom pot treballar-la des de diferents matèries.