sábado, 23 de mayo de 2020

Ursula K. Le Guin, "Un mag de Terramar"


Fitxa de lectura

Autora: Ursula K. Le Guin (Blanca Busquets, traductora).


Títol: Un mag de Terramar.

Personatges principals: Esparver / Duny / Ged, Veça / Estarriol, Ogion i l'ombra.

213 p.




En Duny, més conegut amb el nom d'Esperver, és un noi orfe de mare des de ben petit i criat pel seu pare, bronzer d'ofici, i per la seva tieta a la petita població de Deu Verns, a l'illa de Gont, dins de l'arxipèlag de Terramar.

Des de ben petit, en Duny desmostra grans habilitats en el domini de la màgia, de manera que la seva tieta, que és bruixa, decideix ensenyar-li'n tot el que sap. En un moment determinat, l'illa de Gont és atacada pels karguesos, un poble guerrer que viu del pillatge i de la pirateria. Quan un grup d'aquests karguesos s'acosta al poble, en Duny els llança un conjur de boira que confon i foragita els atacants. Tanmateix, aquest sortilegi debilita el noi i fa que s'esvaneixi. Entre tots i, principalment, la seva tieta intenten guarir-lo, però no és fins que arriba Ogion, fetiller de Re Albi, un altre poble de l'illa, que aconsegueixen que recobri el coneixement. Quan el noi es recupera, el bruixot demana concedir-li el nom vertader (aquest serà Ged) i demana també endur-se'l per tal d'ensenyar-li les seves habilitats com a mag.

En Ged s'està un temps vivint amb el seu nou mestre, però arriba un moment en què considera que els avenços que fa en l'aprenentatge de les arts màgiques són molt lents i Ogion li proposa anar a l'illa de Roke, seu de l'escola de mags més prestigiosa de Terramar. És allà on aprendrà tot sobre la bruixeria, és on coneixerà el seu millor amic, en Veça, i cometrà l'error més greu de tota la trama, fer venir una ombra del món de la foscor. Aquest és el nus de la història i la lluita contra aquesta ombra en serà la trama principal. Aquest és un conflicte intern que ofereix l'oportunitat al protagonista d'afrontar les seves pors i així poder créixer.

Amb aquesta novel·la (la primera d'aquesta saga), Ursula K. Le Guin (1929-2018) ens transporta a un món de fantasia en el qual hi regna una màgia vinculada estretament amb la terra i que, per a dominar-la, cal tenir un gran coneixement del nom de les coses, altrament dit, es tracta d'una màgia que es desenvolupa a través de les paraules. Aquesta característica ens connecta amb la màgia que ens descriu J. R. R. Tolkien en la seva obra. 

La societat que presenta Le Guin és semblant a la que podríem trobar a l'edat del bronze o a començaments de la del ferro. Terramar és un conjunt de petites illes que es troben a poca distància les unes de les altres i en què els humans hi viuen agrupats en petites poblacions, la majoria de les quals es dedica a la pesca. 

Aquesta és una novel·la apta tant per a lectors més joves, com per a lectors adults. Quant als joves, preferiblement a partir dels catorze anys, els poden atreure les semblances que presenta amb obres tan conegudes pel gran públic com El Senyor dels Anells o la saga de Harry Potter. Així doncs, és una obra excel·lent per tal d'endinsar-los en les novel·les de fantasia o perquè descobreixin una obra diferent a les que ja poden haver llegit d'aquest mateix gènere.

martes, 19 de mayo de 2020

James Oliver Curwood, "Kazan, el gos llop"


Fitxa de lectura

Autor: James Oliver Curwood (Josep-Francesc Delgado, traductor)


Títol: Kazan, el gos llop


Personatges principals: Kazan i Lloba Grisa


282 p.







Kazan és un gos mestís, barreja de husky i de llop, que ha viscut molt de temps amb l'home tirant dels trineus. L'experiència de Kazan amb l'home no és gens bona i aquesta és la causa per la qual una nit s'escapa i s'endinsa en les pregoneses dels boscos de l'Amèrica del Nord. Allà, el seu instint salvatge, herència de la seva meitat de llop, el farà acostar-se a una llopada en la qual coneixerà Lloba Grisa, una jove lloba que l'acompanyarà en el seu periple pels boscos boreals.

Aquesta novel·la, escrita per James Oliver Curwood (1878-1922), ens trasllada a un món salvatge de la mà d'un protagonista captivador, en Kazan. Durant aquest viatge, ens adonarem de com aquesta dualitat present a la sang del gos llop s'estén a tot arreu. Kazan sempre ha viscut entre els humans, però se sent atret pel món salvatge; Kazan odia l'home, però també serà capaç de tolerar-lo i, fins i tot, d'estimar-lo (concretament una dona, la Joana, i la filla d'aquesta); amb ell ens adonarem de com és de bella i de cruel la natura i, gràcies a ell, coneixerem persones nobles que l'estimaran i l'ajudaran, i d'altres que mostraran el seu costat més malvat. Aquesta obra és, abans de res, una oda al món salvatge d'Amèrica del Nord i una crida perquè no es perdi, fet que ja s'estava produint durant la publicació de la novel·la.

Kazan, el gos llop, tot i que no és una novel·la escrita expressament per a un lector juvenil, pot llegir-se en qualsevol etapa de l'ensenyament secundari, però per la llargària i la complexitat o duresa d'alguns passatges, és preferible llegir-la a segon cicle. La novel·la ens donarà peu a parlar de molts temes relacionats amb el nostre temps: l'expansió de l'ésser humà en detriment de les altres espècies, l'ocupació d'hàbitats, l'extició d'animals i plantes, fins arribar a qüestions més globals com el canvi climàtic.